25/04/2009 Per la Segarra del Sud

Sortint de Cervera amb direcció sud


Al començament el paisatge es molt sobri


Aviat, però comencen les onades d’aquest mar verd


Besneula de fulla blanca: (Cynoglossum cheirifolium)


Tot pedalant per els plans de la Fita , espia a la meva dreta Granyena de Segarra


Al cap d’una mica arribo a Gramuntell


Ara ja estic pel Pla de la Creu...


...i a la llunyania s’albira Montornès de Segarra...


...on hi entro per l’antic camí de ferra****


...i S1R70 C4P 4 L’4M37LL4 D3 53G4RR4


Una de les poques persones que em trobo, cavant els ceps


A l’Ametlla de Segarra, l’església de Sant Pere romànic del segle XII


I al carrer de les Voltes, l’ombra de Cal Frare, es allargada i fosca


El que queda del Castell de l’Ametlla


Solitud


Rosella morada: (Roemeria híbrida )


Al limit de la Segarra, al Tossal de Suró


Arribo a Talavera seguint el GR-171...


...passant pel carrer Major, penso en el Pere, que la seva avia era d’aquí


Deixo enrere Talavera...


...per treure el nas un moment a la Conca de Barberà, al fons, Santa Coloma de Queralt


Arribo al que queda de Montargull encara a la Conca


I ja de retorn a la Segarra me’n vaig cap a Civit


Un cop passada l’era d’en Modesto, trobo un bon seient per menjar-me una bona barreta energètica, moment que algun traïdor , aprofita per retratar-me


Passant sense deixar rastre


Calabruixa: (Muscari neglectum)


Traient una roda a l’Alta Anoia


Lliri blau: (Iris germanica)


Un cop passada la Rabassa,entre conreus de Colza, Montlleó


I altre vegada m’han enxampat, mecatxis el paperatxis


Ja d’aprop el conjunt, castell i església de Montlleó


Me’n vaig cap a Brianço entre grocs i verds


I no puc estar-me de tornar a retratar Montlleó


Em retrobo amb el GR-171 a les vistes de Rubinat


Enfilant-me al Serrat de Montpaó


De fet no hi ha un pam desaprofitat


Entre l’olor de farigola i argelagues


A l’horitzó el campanar de Granyena


Aquest abellot, sembla ser una mica acaparador


Abellera aranyosa: (Ophrys sphegodes) Qui ho diu que les orquídies son tropicals?


Sense pressa, però amb constancia,tot s’acaba