13-06-2009 GR-176 La ruta de les Vint Ermites ( parcial)

Surto d’hora de Navas, però em sembla que el sol m’atraparà


Hi ha una lleugera capa d’inversió, això fa suar de bon mati


M’he proposat seguir el GR-176...


...i de moment es molt ciclable...


...i bonic


Això m’ha desconcertat, no se si comencen molt d’hora a xingar o s’hi han passat tota la nit...es clar que es Patum...


Quan hi ha imaginació, no hi ha rases insalvables


Estic arribant a les Esglésies, per aqui ja he agut d’empènyer la bici mes d’un cop


Pel sender que hi puja, trobo aquest meloid que endrapa la seva ració de cereals


Deixo enrere les Esglésies, tot tirant cap a Sant Cugat


A l’horitzó, m’espien la Torre del Moro,el Portell del Llop, i al fons de tot Montserrat


A les vistes de Sant Cugat, veig que les constants descavalcades m’estant fent perdre


Sant Cugat del Racó, joia del romànic català...


...l’església actual es del segleXI


La següent fita s’albira a l’horitzó, Castelladral...


... per arribar-hi em caldrà però baixar a la riera de Sant Cugat i tornar a pujar...


...per aquests senders bonics però que a voltes no son ciclables


Tot pujant, al mirar enrere es veu la carena que va de Suria a Balsareny...


...i si fem un zoom la Torre del Moro, tant ben situada que es veu de tot arreu


Castelladral, amb l’església de Sant Miquel, del segle XI


Aquest sender que baixa per l’obaga, es un dels trams mes macos de la ruta


Despres de baixar fins la riera d’Hortons, toca pujar fins el Serrat de l’Obaga Negra...


...i sospitosament veig una roca que destaca, que no m’hi facin pujar!!!


M’hi han fet pujar


Arribant al coll...


...s’obre un nou mon, el Pirineu a tocar...


... i a baix Cardona amb el seu castell


En un tres i no res, baixo les pistes de l’Obaga Negra fins arribar a Santa Fe de Valldeperes, del segle XII


Pel Serrat de la Miranda, on hi ha aquests monòlits naturals...


...i un altre dels trams de senders...


...juganers, sobretot perquè son de baixada...


...però normalment les baixades s’acaben quan trobes un riu o una riera


Segueixo el corriol, ara de pujada, que em deixa a Sant Vicenç de Navel del segle XII


A la dreta s’entreveu la pista que m’ha de portar a Torrebadella


Desprès d’una llarga pujada, el regal es el Port del Compte, Busa , el Cap del Pla ...


...i aquesta papallona de l’arç.


Una baixada em deixa a Sant Esteve del Pujol de Planes, on em trobo als pares del TRINQUELES, si amb majúscula,Jordi.


Encaro el sender que baixa fins la riera de Navel, emocionat, el meu cervell reviu imatges...


Miro enrere, d’aquí es veu majestuosa


Paso un del trams mes pesats del dia , calor forta, sense arbres, cigales que m’atabalen


Dalt del Turó, Sant Marti de Balaguer, però en runes


Aquí, m’he passat de frenada


De sobte , Sant Joan de Montdarn del segle X i reformes al XI,XV i XVII


M’hi acosto per que la vegeu be, aquí deixo el GR-176...


...i pujo per una altre Obaga Negra, a sota el Montbordo, dono un cop d’ull al Bergada

Baixo per l’ombrívola riera de Sant Cugat


Retorno a Sant Cugat del Racó, i com que se’m fa tard baixo per asfalt cap a Navas